Història Probablement, l'origen del poble és protohistòric, ja que està situat en un indret dominant i de fàcil defensa. En temps immediatament posteriors a la reconquesta es va emmurallar. El nucli antic té forma arrodonida i les cases situades a l'extrem sud i est són vertaderes muralles construïdes al límit dels cingles de la muntanya.

S'esmenta per primera vegada el castell de Pinell, l'any 1.153, en la donació del castell de Miravet als templers. Des d'aleshores restà subjecte a la Comanda de Miravet. La repoblació es produeix anys més tard, quan Pere de Colenys, preceptor de Miravet, concedeix Carta de Poblament l'any 1.198. Sembla ser que aquest primer assentament no va prosperar, ja que anys més tard, el 1.206, es concedeix la nova Carta de Poblament. Pinell queda sota la potestat senyorial dels templers, fins a la seva extinció l'any 1.317, passant llavors a ser domini de la Comanda hospitalera de Miravet. Aquesta vinculació durà fins al s.XVIII, quan va constituir una comanda pròpia, juntament amb el poble de Corbera.

El rei Carles III donà a la vila el títol de fidelíssima i la prerrogativa de tenir mercat setmanal com a reconeixement, tardà, per la seva fidelitat a FelipV, de Castella, durant la guerra de Successió.

Durant la Guerra Civil espanyola, la població de Pinell va patir greument pel fet d'estar en la zona on es va lliurar la llarga batalla de l'Ebre.